Ruta en bicicleta per la Vall de Marfà, a wikiloc



El cap de setmana passat vaig tenir l’ocasió de fer una fantàstica ruta en bicicleta fins a la Vall de Marfà, entre Castellterçol i Moià. El paisatge s’ho val, sobretot en aquests dies de primavera humida en què els rius corren plens i la natura està verda i exhuberant (veieu si no les fotos).

A més a més, com he fet en altres casos, he penjat aquesta ruta a Wikiloc, el millor web de rutes que conec, on hi tinc aquest perfil que espero fer créixer: mitjançant Wikiloc i Google Earth preparo les meves sortides en bicicleta i, quan hi sóc, les registro amb el GPS i així les puc publicar a internet perquè, qui vulgui, es pugui aprofitar de la meva experiència.

www.wikiloc.com és un fantàstic portal 2.0 que recull més de 180.000 rutes de tot el món, tant en bicicleta com a peu, en moto o en cotxe que podem veure pintades damunt dels mapes de Google maps o de Google earth.

Aquesta potència ha fet que Wikiloc, un portal creat per un jove gironí, fos el guanyador dels premis Geoturism Challenge 2009, organitzat per National Geographic. I no només això, sinó que és una de les capes que s’integren, per defecte a Google Earth!

Anuncis

Spotify… un regal per al sentits

Potser ja us sona Spotify, un servei per internet que us permet accedir, a milions de cançons i músiques, de forma legal i gratuïta i ambuna qualitat excepcional. Spotify no deixa copiar la música i la seva versió gratuïta (disposa d’una versió premiun de pagament) es finança amb talls de veu publicitaris.

Per inscriure’s a la versió gratuïta, això si, cal disposar d’una invitació. La manera oficial d’aconseguir-ne una és apuntar-se a la llista d’espera mitjançant el web de Spotify. Però també es poden aconseguir invitacions per internet: jo mateix vaig usar aquest enllaç que permet donar-se d’alta a al versió gratuïta directament sense invitació. Si no, segur que cercant pel Google trobareu alguna invitació.

Mentre us doneu d’alta, us deixo amb la versió que hi ha a Youtube d’alguna de les peces favorites. Això sí, amb l’enllaç al costat cap a la versió de Spotify, per quan el tingueu!

  • Messies de Händel: For Unto a child is born.

  • També del Messies de Händel, l’Al·leluia:

  • I de la gran Missa de Mozart: el Credo

Apa, doncs, bona música a tothom!!!!

Claudi

Innovació, article 1


Feia dies que estava madurant la idea d’encetar un nou tema del bloc. Concretament, volia començar a escriure sobre innovació.

Tinc notes d’un parell de conferències, algun bloc destacat sobre el tema, idees pròpies poc o molt madurades…. I mentre estava en això he descobert un recull de referències breus, i brillants, sobre el tema.

Aplicant la dita que no et fiïs mai de la primea impressió, que és la bona, us en transcric algunes de les que, a  primer cop d’ull,  m’han cridat més l’atenció:

* Principi fonamental de la innovació
[Formulat per Jorge Juan Fernández]
“Per què no?”
Per què no atrevir-se a fer coses que altres no han fet?

* Primera llei de la innovació
[Formulada per Alfons Cornella]
“No hi ha innovació sense innovadors .”… Vaja, que ja poden caure totes les pomes de tres collites, que si el senyor Newton no està a sota …

* Tinguem en compte l’advertència de Henry Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què volia, m’hagués dit que un cavall més ràpid “… Conclusió: Si una empresa només atén al que els clients pensen que necessiten, no serà capaç d’innovar.

* Llei del Cirque du Soleil
[Recopilada per l’equip editorial]
“Si podem imaginar alguna cosa, hem d’intentar-ho.”

* Principi de la perseverança de l’innovador
[Recopilat per l’equip editorial]
“El nombre dels que renuncien és sempre superior al dels que fracassen.”

* Paradoxa de la innovació en les organitzacions
[Formulada per Alfons Cornella]
“Les organitzacions que no volen innovar quan l’entorn és propici acostumen a voler fer-ho quan ja és tard. ”

* Llei de les bones idees
[Recopilada per l’equip editorial]
“La manera de tenir una bona idea, és tenir moltes idees.”

* Prescripció per a la innovació
[Recopilada per l’equip editorial]
“No innovarem en la matèria si no innovem en l’ànima.”

La font?  Es tracta : “Más allá de Google” , un llibre editat per Infonomia, i redactat a partir de le aportacions dels usuaris, mitjançant eines web 2.0.

Ara que ja he encetat el tema, continuaré amb les notes, idees, propostes…

Claudi

Curs als Juliols

Aquest matí he fet una xerrada als Juliols , els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona.

Hi participava amb aquesta intervenció sobre blocs i RSS, en el marc del Curs “Comunicació i blogs: teclats i pantalles per influir i cooperar“. EL curs es fa a l’edifici històric de la UB, on jo vaig estudiar Filologia: ha estat doncs un doble plaer fer aquesta xerrada i fer-la allí on jo vaig formar-me!

L’objectiu que m’he fixat per a aquesta xerrada és que els alumnes del curs entenguin què són els blocs, de quins tipus n’hi ha, qui els escriu i per què. I que surtin amb recursos per poder triar els que de debò els interessen i sabent les eines que els ajudaran a fer-ne el seguiment, (o sigui, els agregadors de blocs o d’RSS, els cercadors, les eines de rellevància, etc.)

Altres blocaires, alguns de renom, publiquen les seves presentacions abans de fer la seva xerrada. Suposo que fer-ho te l’avantatge que et poden fer arribar comentaris i suggeriments de millora.

Quan he fet -i encara faig sovint-d’alumne, reconec que m’agrada saber quin terreny trepitja el qui serà professor meu, però alhora confesso que sempre m’ha agradat el punt de sorpresa (i d’humilitat) que té posar-te en disposició d’escoltar algú sense saber, en detall, què ens dirà.

Per tant, per no matar aquest cuquet en els meus oients , he decidit que, no faria pública la meva presentació fins després de la xerrada, però sí que n’he avançat l’esquema :

1. Del web 1.0 al web 2.0: d’on venim i on som
2. Els blocs, font d’informació: anàlisi del fenòmen
3. Recursos per llegir blocs
4. Escriure un bloc: per què i com
5. Comentaris

Un cop feta la presentació, ja està disponible per veure-la en format de presentació a Slidehare. (Si algú ho prefereix, també es pot descarregar en format PDF.)

Abans d’acabar,  vull agarir-li molt sincerament a la meva companya Mònica Sánchez la seva participació a la sessió: tot i que només venia d’oient, quan en Xavier Laborda, coordinador del curs, ens ha demanat una petita presentació de Facebook, la Mònica, amb l’espontaneïtat que la carateritza, s’ha ofert i ens ha fet un molt meritori speech, que no estava planificat, sobre la seva recent experiència a Facebook. Gràcies per la teva frescor i disponibilitat, Mònica!

Claudi

Web 4.5, el web dels resultats

Jo que estvava tan satisfet d’hever-me aclarit una mica sobre això del web 3.0 i… vet aquí que rebo un correu avisant que l’admirat Genís Roca acaba de publicar un post que ja ens parla del web 4.5!!

El títol complert del post és El realisme del web 4.5, i ens ve a dir que:

«Web 2.0 (…) es tracta no només d’un conjunt de serveis web sino sobretot d’una actitud. (…) Internet és un espai on hi ha gent que es desenvolupa tant a nivell personal com professional, compartint a la xarxa les seves dades, les seves opinions, les seves ambicions, les seves necessitats i les seves emocions, configurant una societat xarxa amb un coneixement compartit cada cop més interessant tant per a persones com per a empreses»

Pèro que a aquesta actitud, aquetsa filosofia, no arriba a les grans empreses, sinó que els sona com una filosofia passada de moda, allunyada de la seva realitat:

«els grans empresaris senten que viuen en una Web 4.5 superior a la nostra. La dels resultats. Web 2.0 és una manera de fer les coses, una filosofia. Web 4.5 és la realitat dels resultats mesurables econòmicament. 4.5 va ser l’IPC del 2007 a Espanya. Un projecte ha de rendir com a mínim un 4.5, i si no implica pèrdues. I això sí que és perillós per a la competitivitat i la supervivència. Els de la Web 4.5 es senten superiors: tenen els diners. Els de la Web 2.0 es senten superiors: tenen un estil. Qui té raó?. Tots dos creuen tenir-la, però els de la Web 4.5 són els qui manen.»

I, humil i realista, acaba amb una conclusió que, també humilment, subscric:

«La Web 2.0 ha de deixar de mirar endarrera (cap a la Web 1.0) i ha d’orientar-se cap endavant (cap a la Web 4.5). El veritable triomf de la Web 2.0 es produirà el dia que sàpiga com contribuir en el curt termini al compte d’explotació de la Web 4.5.»

Claudi

Web 3.0: la web que ve, la web de les dades.

Web 3.0

Als voltants de Sant Jordi, he llegit als diaris dues o tres notícies sobre el web 3.0. Alhora, un company em deixa caure que “Sembla que això del web 2.0 està passat de moda. Ara es porta el web 3.0… Us haureu d’espabilar…”

Per tant, em poso al teclat a esbrinar seriosament el tema…

Què és el web 3.0?

Fruit de els primeres recerques a Google ide les primeres lectures, arribo a una primera conclusió: el web 3.0 és la denominació del que vindrà després del web 2.0 (i després arribaran el 4.0, i el 5.0). Obvi, oi? És clar, però ens dóna una pista: web 3.0 és la manera –inconcreta encara– d’anomenar l’evolució, la futura generació d’Internet, després de l’actual web 2.0.

Pioners com ara l’emprenedor i visionari tecnològic californià Nova Spivack, li han posat fins i tot data: la web 3.0 seria la tercera dècada d’Internet, 2010-2020. (I tot això, quan el 2.0 no només no ens l’hem acabat: segons qui, i a on, amb prou feines l’hem començat a tastar!)

I què en sabem, d’aquest futur? Què ens depara? Cap a on apunten els trets? Aquí, el tema ja no està tan clar i les respostes són múltiples…

Una primera característica –que en part ja és vigent ara mateix— és que serà un escenari de connexió permanent a Internet. I l’accés no serà només des del PC, sinó, i cada vegada més, mitjançant dispositius mòbils (telèfons, PDA, Portàtils amb connexió mòbil…)

Com a gran innovació, diverses fonts esmenten amb insistència la web semàntica: una proposta d’etiquetar els continguts web de tal manera que les màquines siguin capaces d’analitzar-los i de donar respostes rellevants a preguntes fetes en llenguatge natural. La web semàntica hauria de donar resposta a una demanda del tipus: “Cerco un lloc de clima càlid per anar de vacances. El meu pressupost és de 3.000$. Ah, i tinc un fill d’11 anys”(*).

La web semàntica, en paraules de Nova Spivack, hauria de fer amb les dades el que la web va fer amb els documents: permetre recercar-les i compartir-les universalment. En aquets sentit, la web semàntica acabaria d’arrodonir el que s’ha començat a fer amb el tagging o etiquetatge de documents al web 2.0

Però aquest idea té seriosos inconvenients: a dia d’avui, l’etiquetatge de pàgines web és complex, tant des del punt de vista de la descripció com de la implantació de les etiquetes o descriptors a les planes web. A més a més, hi ha el perill de l’spam semàntic. I, finalment, el sistema no funcionarà fins que hi hagi una massa crítica de continguts etiquetats.

Podríem entendre que un primer pas en aquesta direcció són les lectors de RSS i els agregadors de contingut, que ens faciliten un primer pas per localitzar els continguts rellevant sobre els temes que ens interessen.

Una variant de l’anterior, seria la web de les dades o dels microformats: propostes d’estructuració de petits elements de contingut web (una adreça, un apunt de calendari, un comentari…) que serien recercables d’una manera sistematitzada. Sembla que properes versions dels navegadors web (Internet Explorer, Firefox) podrien incorporar ja aquest microformats.

Tanmateix, pensem que la clau de volta de la web semàntica, és que no l’hem d’entendre com una simple substitució o evolució de l’actual web en HTML, ni com un sol web, sinó com centenars, milers de webs semàntics que conviuran amb el web actual.

Una altra línia de futur seria l’accés a petites aplicacions. La tendència, en oposició a l’actual model de grans famílies de programari, aniria cap a l’aparició de petits programes, descarregables per internet, que oferirien funcionalitats limitades però molt fàcils d’usar i configurables per part de l’usuari. Aquets “programets” es difondrien pel boca aboca (també conegut com a ‘màrketing viral’) entre el usuaris, i no per grans accions publicitàries.

Algú altre apunta raons econòmiques: Phil Wainewright, comentarista i estrateg d’Internet, afirma en aquest post que el web 2.0 està en fallida i que el web 3.0 hauria d’aportar un model de negoci més sòlid. (Nota de l’1-06-08: Sobre l’aspecte econòmic del web 2.0, podeu llegir aquest altre post meu sobre el web 4.5)

Finalment, hem trobat una definició tan genèrica com valuosa: “web 3.0 és la creació de contingut i serveis d’alta qualitat, produïts per usuaris individuals que utilitzen el web 2.0 com a plataforma”.

En resum, si el web 2.0 ha tingut com a protagonista a l’usuari (You segons la portada de la revista Time de 2006), les dades serien les protagonistes del web 3.0… Unes dades estructurades en uns conjunts més homogenis i cercables… potser un pas més cap a la intel·ligència artificial?

Però sense oblidar una major flexibilitat, usabilitat i comoditat per a l’usuari, que en el fons no deixa de ser el centre, de generació i d’atenció, de tot plegat, oi?

Claudi

(*) Aquets és l’exemple clàssic, i n’he dit ‘clàssic’ perquè és el que fa servir en John Markoff al seu article del New York Times del 12-11-2006, que es considera un dels ‘documents fundacional’ del web 3.0. La majoria d’articles que he llegit sobre aquets tema reprenen el mateix exemple, que a aquest ritme acabarà sent com l’”Hola món” del Java!

Webografia

Altres fonts:

Article Web 3.0 a Wikipedia
• Nova Spiback, The third wave
• Phil Wainewright; What to expect from Web 3.0
• Phil Wainewright: Web 2.0 bankrupt

Nou bloc sobre Gestió del Coneixement

Fa uns dies que s’ha fet públic el bloc “Gestió del coneixement” (http://gestioconeixement.blogspot.com/)

Com diu la presentació del propi bloc «Aquest bloc recull continguts, informacions i opinions útils i aplicables al voltant de la gestió del coneixement a l’Administració pública, a partir de l’experiència del bloc ‘e-moderadors’ del programa Compartim. El programa Compartim és una iniciativa del Departament de Justícia (Generalitat de Catalunya), a través del CEJFE, per crear entorns de treball col•laboratiu.»

Els promotors són en Jesús Martínez Marín i l’amic Jordi Graells, capdavanters tots dos en gestió del coneixement amb la seva experiència del Departament de Justícia.
Personalment, estic segur que aquest bloc ens aportarà idees innovadores i fresques que ens seran de molta utilitat.
D’entre els continguts ja disponibles, crec que val al pena destacar la ponència “Educadors 2.0” d’en Genís Roca.

Finalment, fixeu-vos en l’extensió dels posts: caben en una sola pantalla: idees clares, concises i breus… Faig el propòsit d’intentar imitar-ho en els meus, de posts!

Felicitats, doncs, per la feina i per la iniciativa al Jordi i al Jesús, i a tot l’equip de col•laboradors de “Gestió del Coneixement”

Claudi