Web 4.5, el web dels resultats

Jo que estvava tan satisfet d’hever-me aclarit una mica sobre això del web 3.0 i… vet aquí que rebo un correu avisant que l’admirat Genís Roca acaba de publicar un post que ja ens parla del web 4.5!!

El títol complert del post és El realisme del web 4.5, i ens ve a dir que:

«Web 2.0 (…) es tracta no només d’un conjunt de serveis web sino sobretot d’una actitud. (…) Internet és un espai on hi ha gent que es desenvolupa tant a nivell personal com professional, compartint a la xarxa les seves dades, les seves opinions, les seves ambicions, les seves necessitats i les seves emocions, configurant una societat xarxa amb un coneixement compartit cada cop més interessant tant per a persones com per a empreses»

Pèro que a aquesta actitud, aquetsa filosofia, no arriba a les grans empreses, sinó que els sona com una filosofia passada de moda, allunyada de la seva realitat:

«els grans empresaris senten que viuen en una Web 4.5 superior a la nostra. La dels resultats. Web 2.0 és una manera de fer les coses, una filosofia. Web 4.5 és la realitat dels resultats mesurables econòmicament. 4.5 va ser l’IPC del 2007 a Espanya. Un projecte ha de rendir com a mínim un 4.5, i si no implica pèrdues. I això sí que és perillós per a la competitivitat i la supervivència. Els de la Web 4.5 es senten superiors: tenen els diners. Els de la Web 2.0 es senten superiors: tenen un estil. Qui té raó?. Tots dos creuen tenir-la, però els de la Web 4.5 són els qui manen.»

I, humil i realista, acaba amb una conclusió que, també humilment, subscric:

«La Web 2.0 ha de deixar de mirar endarrera (cap a la Web 1.0) i ha d’orientar-se cap endavant (cap a la Web 4.5). El veritable triomf de la Web 2.0 es produirà el dia que sàpiga com contribuir en el curt termini al compte d’explotació de la Web 4.5.»

Claudi

Anuncis

TIC a les administracions públiques

Versión en castellano:
Tic en las administraciones públicas

Ja fa uns quants dies que us devia aquest post. Per tant, perdó pel retràs. Espero, en canvi, que l’espera es vegi compensada, ja que m’ha sortit força complert!

A finals d’octubre (24 i 25) vaig tenir l’ocasió d’assistir, a Madrid, a les VII Jornades TIC en la Administración Pública (vegeu Programa), que organitzava per vuitena vegada la consultora IDC. I és que les administracions públiques són –som– el 2n sector comprador del sector TIC (16%) després de la banca (22%).

El format consistia en una vintena de presentacions de comunitats autònomes, ministeris i ajuntaments, ‘esquitxades’ amb presentacions, més o menys comercials, dels patrocinadors (ja sabeu, Telefònica, Adobe, Orange, Vodafone, consultores, empreses de software, etc.). Tot i que el format no m’entusiasma, oferia una bona oportunitat per prendre el pols del tema a nivell estatal.

Resumeixo els aspectes destacats:

Els serveis públics en línia a l’Estat espanyol avancen, però tampoc n’hi ha per tant. Ho diuen la UE i Telefònica. O sigui: la 7ena onada de l’informe de la UE sobre disponibilitat de serveis públics en línia afirma que Espanya ha avançat en l’índex de “sofisticació en línia” i passa del lloc 14 al 9. Una dada que he sentit repetir ben alt i amb un gens dissimulat orgull patriòtic a més d’un representant ministerial.

Tot i reconèixer-ho, el Director d’Administració Pública de Telefònica –poc sospitós, des del meu punt de vista, de manca de patriotisme– ens diu quelcom que a mi ja m’havia cridat l’atenció en llegir l’informe i amb el que amb el que coincideixo plenament.

Potser sí que el tema va bé, però no n’hi ha per llançar coets. Que el que fa avançar és el DNI electrònic i poca cosa més, que tot i ser al novè lloc, Espanya està clarament per darrera dels països avançats de la UE27; que la mitja d’inversió en TIC per càpita és inferior a la mitjana europea (980€ per habitant vs 1390 de mitjana), que no és el que seria d’esperar per a la vuitena economia mundial… Per tant, encara cal fer un gran esforç.

El que no diuen ni el directiu de Telefònica ni, per descomptat, els dels ministeris, és que l’informe de la UE només te en compte les inversions de l’Estat –de fet,les dades les recullen per via Ministerial. Per tant, res del que fan altres nivells de l’administració suma en els rànquings europeus: ves a saber si ‘otro gallo les cantara’ si gosessin ser una mica més oberts de mires!
Llei d’administració electrònica

Oficialment, estme parlant de la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos que, com ja deveu saber, es va publicar al BOE al juliol.

Aquesta Llei obliga les administracions públiques—exactament, la Llei compromet a l’Administració General de l’Estat, tot i que, per efecte mimètic, podem suposar que la resta s’hi sumaran– a posar tots els seus tràmits en línia abans del 31.12.2009. A partir d’aquella data, els ciutadà tindrà el dret d’escollir per quin canal –presencial, telefònic o electrònic—vol relacionar-se amb l’Administració.

També contempla que els ciutadans no estaran obligats a portar documentació que ja estigui en poder d’alguna administració (o sigui, ja no es podrà demanar ‘fotocòpia del DNI’ o ‘certificat de família nombrosa’ ni ‘certificat d’estar al corrent dels pagaments a Hisenda’…)

Aquest dos preceptes obliguen, doncs, a una profunda transformació els sistemes interns de les administracions, per connectar-se entre elles i intercanviar informació (el que, en el sector, es coneix amb la paraulota ‘interoperabilitat’).

Els de l’Administració estatal (AGE per als iniciats)ho veuen com una gran oportunitat; les CCAA fan la viu i viu, i els ajuntaments demanen subvencions… Perquè aquí hi ha la trampa: la Llei supedita la data de compliment (31 de desembre de 2009) a “disponibilitats pressupostàries”….

Tot i això, detecto en l’ambient que el tema es percep com una oportunitat de millorar, de simplificar, de transformar l’Administració.. i això ja és un primer èxit d’aquesta Llei.

L’e-factura pren cos. Des del Ministeri d’Hisenda ja s’hi han posat: han publicat una Ordre ministerial al BOE, disposen d’un web <www.facturae.es> (curiosa i/o casual coincidència de les noves tecnologies i de l’antic llatí?) que recull tota la documentació. I, finalment, es declaren disposats i preparats a començar a rebre facturació electrònica dels seus proveïdors.

Mentrestant, els danesos esn expliquen que el pla d’impuls de la facturació electrònica va ser un gran revulsiu a favor de l’adopció de les TIC als seu país. I el fòrum de Davos els va premiar per això. O sigui que ja ho sabem…

Plans i programes. Finalment, em sorprèn agradablement la presentació del representant de la Junta de Andalucía: ens explica el Plan ASI (Andalucía Sociedad de la Información) .

Afirma que si bé es van perdre la revolució industrial, els nostres veïns del sud no estan disposats a deixar passar de llarg la revolució de les TIC. Per tant, han agrupa en un sola conselleria les funcions d’impuls de les TIC i modernització de l’Administració. Que s’han pres seriosament la funció de l’Administració com a impulsora de les TIC. I que tot això es concreta en un ambició i etens Pla — que ha estat aprovat pel Govern andalús– de 360 planes, que abasta des de la modernització de l’Administració fins al software lliure o la implantació de la banda ampla a tot el territori.

I jo que sento una sana enveja!

La resta ja no és tan nova: desenvolupament de portals ciutadans (Burgos), desplegament de banda ampla rural mitjançant wi-fi (Ajuntament d’A Estrada), Interconnexió dels hospitals castellano—manxecs…

La propera cita del sector és a finals de novembre, a Gijón amb motiu del Tecnimap, jornades dedicades a la modernització de l’Administració que convoca i organitza el Ministeri d’Administracions Públiques. Hi dedicaré el següent post.

Claudi