Primàries al PSOE?

«La gran pregunta que es fan ara els socialistes [després que Zapatero hagi anunciat que no es presentarà de nou] és: “Ens convé o no embrancar-nos en un procés de primàries de resultat incert?” (…) Unes primàries ben jugades, com bé sap el PSC de Barcelona, equivalen a un a valuosa quota mediàtica i a una important movilització de la militància, que per uns dies se sent dipositària dels destins del partit. (…) LA clau és que la pugna sigui creïble, i per això necessites algú disposat a perdre. Una Montserrat Tura, vaja.»

David Miró, Ara, 4-4-2011

Anuncis

Remodelació sorpresa del Govern espanyol

Zapatero ens ha sorprès de nou, com és la seva especialitat: quan s’esperava només un canvi del  titular del Ministeri de Treball (per la sortida/expulsió de Corbacho), ZP ha fet una àmplia remodelació del Govern espanyol.

Al respecte, se m’acuden les següents reflexions

  1. Reforça clarament en Rubalcaba, la peça més solvent, de llarg, del seu govern. Un cap ben moblat, que respecto molt.  El manté com a ministre de l’Interior i alhora, el fa Vicepresident i portaveu: mai ningú haia acumulat tan poder al govern espanyol. De fet, Rubalcaba ja va ser Portaveu de Felipe González el 1993, en l’últim (i agònic) Govern de Felipe. Deu ser un especialista en salvar la cara de governs en dificultat. En tot cas crec que és una persona sòlida i íntegra, i que, als catalans, ens coneix i ens aprecia, qualitats pocs esteses en el PSOE.
  2. The Economist deia fa unes setmanes, referint-se a les expectatives electorals de Zapatero i de Rajoy, que augmentarien les possibilitats de ser el proper President per a qui aconseguís substituir-se a si mateix: va ZP en aquesta línia?
  3. Nomena Ministre de Treball en Valeriano Muñoz, un home de la UGT que s va manifestar contra la reforma laboral. ¿Aquest és el qui ha de desenvolupar reglamentàriament i aplicar la reforma laboral? Aplicar-la o fer marxa enrere? Veurem fins on arriba la coherència personal i al integritat intel•lectual dels sindicalistes!
  4. Li fa l’ullet al sector més esquerranista del PSOE –que estan eufòrics– nomenant, per exemple,  una ministra de Medi Ambient i agricultura provinent d’IU.
  5. Suprimeix ministeris-anècdota, com Igualtat, amb els seus peculiars i caríssims  informes sobre temes tan preocupants com, per exemple,  l’orgasme femení, per dir-ne un. També suprimeix Habitatge, un misteri buit de competències, que no ha fet res de res. En tot cas, cal reconèixer-li a ZP la rectificació de les seves pròpies decisions. Tot i això, les exministres, continuen com a Secretàries d’Estat: presa de pel doncs, i actuació hipòcritament cosmètica!
  6. Canvien les cares que representaran el Govern: Rubalcaba nou portaveu i Marcelino Iglesias, Secretari d’Organització del PSOE.
  7. El PSC perd pes en aquest Govern, però, ¿a que esl seus 25 diputats seguiran votant com un sol home totes i cadascuna de les propostes del PSOE, encara que vagin contra Catalunya? el darre exemple són els pressupostos generals del 2011, on la inversió a Catalunya només es del 15,2%, incomplint així la Disposició addicional 3a de l’Estatut? en canvi, a Andalusia o Aragó síq ue compelixen els precentatges d’inversió! I si a sobre, a Catalunya, només n’executen un 75%, el total d’inversió ueda en un exigu 12%, en llco del 18,5% que fixa l’Estatut, una llei espanyola, mal que ens pesi, però que ni ells mateixos compleixen!!!
 

 

 

Remodelació sorpresa del Govern espanyol

 

Zapatero ens ha sorprès de nou, com és la seva especialitat: quan s’esperava un canvi i del  titular del Ministeri de Treball (per la sortida/expulsió de Corbacho), ZP ha fet una àmplia remodelació del Govern espanyol.

 

A més de la sorpresa, se m’acuden les següents reflexions

 

  1. Reforça clarament en Rubalcaba, la peça més solvent, de llarg, del seu govern. Un cap ben moblat, que respecto molt.  El manté coma ministre de l’Interior i alhora, el fa Vicepresident i portaveu. De fet, Rubalcaba ja va ser Portaveu de Felipe González el 1993, en l’últim (i agònic) Govern de Felipe. Deu ser un especialista en salvar la cara de governs en dificultat. En tot cas crec que és una persona sòlida i íntegra, i que, als catalans, ens coneix i ens aprecia, qualitats pocs esteses en el PSOE.

 

  1. The Economist deia fa unes setmanes, referint-se a les expectatives electorals de Zapatero i de Rajoy, que augmentarien les possibilitats de ser el proper President per a qui aconseguís substituir-se a si mateix: va ZP en aquesta línia?

 

 

  1. Nomena Ministre de Treball en Valeriano Gómez, un home de la UGT que s va manifestar contra la reforma laboral. ¿Aquest  és qui ha de desenvolupar reglamentàriament i aplicar la reforma laboral? Aplicar-la o fer marxa enrere? Veurem fins on arriba la coherència personal i al integritat intel·lectual dels sindicalistes!

 

  1. Li ha fet l’ullet al sector més esquerranista del PSOE –que estan eufòrics– nomenant, per exemple,  una ministra de Medi Ambient i agricultura provinent d’IU.

 

  1. Suprimeix ministeris-anècdota, com Igualtat, amb els seus peculiars i caríssims  informes sobre, per exemple,  l’orgasme femení, per dir-ne un. També suprimeix Habitatge, un misteri buit de competències, que no ha fet res de res. En tot cas, cal reconèixer-li a ZP la rectificació de les seves pròpies decisions. Tot i això, les exministres, continuen com a Secretàries d’Estat: presa de pel doncs, i actuació hipòcritament cosmètica!

 

  1. Canvien les cares que representaran el Govern: Rubalcaba nou portaveu i Marcelino Iglesias, Secretari d’Organització del PSOE.

 

 

Som una nació, malgrat el que digui aquesta gent, i lluitarem per la independència

Mapa de Catalunya i Espanya

  1. Els membres del Tribunal Constitucional espanyol han demostrat ser uns antidemòcrates : si haguessin tingut una mínima convicció democràtica, s’haurien abstingut d’esmenar un text votat per dos parlaments (i convenientment ribotejat, rebaixat, pel segon)  i refrendat pel poble català.
  2. A més a més, no tenen cap legitimitat ja que el mandat de diversos d’ells, començant per la pròpia presidenta, estava caducat. És un frau de llei que continuïn al seu lloc, i malgrat això, cap fiscal actua contra ells.
  3. A sobre de tot això, han actuat com uns totalitaristes i un s prepotents i han volgut humiliar Catalunya incloent fins a 7 vegades la “indissoluble unitat d’Espanya” en el text de l’Estatut.
  4. Per cert, és inacecptable que, unes persones no elegides democràticament no només censurirn, sinó que a sobre reescriguin un text sorgit de la voluntat popular.
  5. Aquesta sentència s’ha emès a petició tant del PP com del PSOE: sembla que el President de la Generalitat ha oblidat que el seu correligionari Enrique Múgica, socialista com ell, com a Defensor del Poble (suposo que del poble espanyol, no del català) també va presentar un recurs contra l’Estatut, igual que el PP.
  6. En tot cas, Catalunya segueix sent una nació, i seguirà sent-ho mentre els qui la conformem ho entenguem així, diguin el que diguin els papers emanats dels caducats òrgans espanyols.
  7. A pesar de tot , se me’n fum el que digui la sentència: Espanya ha fet d’Espanya i no calia esperar altra cosa.
  8. A partir d’avui, la línia discontinua que separava Catalunya d’Espanya passa a ser més clara i més nítida: l’únic futur digne per a la nostra nació és la independència. I l’aconseguirem és d’hora que tard. Amb fets com els que tenim al davant, cada vegada som més el qui n’estem absolutament convençuts.
  9. Senyors del TC: els desitjo que visquin uns quants anys més per poder veure la independència de Catalunya transmesa per Euronews (en versió espanyola no cal dir-ho) mentre vostès, asseguts encara a la seva poltrona, contemplen de cua d’ull un exemplar emmarcat de la Constitució i de l’antic Estatut de Catalunya on hi figurava la seva indissoluble unitat d’Espanya.

Tribunal Constitucional i estatut

De la potineria del govern i la baixesa moral d’alguns polítics

Lúcid, breu article del jesuïta José Ignacio González Faus: parafrasejant Unamuno, desgrana dotze arguments sobre la situació econòmica del país i un divertit colofó de somni: llegiu-lo que s’ho val!

«Me duele España

Mal anda la política: de ser “la forma más noble de caridad”, pasa al último puesto en la escala de aprecio de los ciudadanos. Quisiera proponer un diagnóstico global en doce tesis, al que añadiré un estrambote judicial y un sueño.

I) 1. En una sociedad sin valores, la corrupción y la bajeza moral no quitan votos, más bien despiertan envidia e ilusión por participar en ellas.

2. La crisis económica no ha sido producida por el Gobierno, pero sí mal gestionada desde un ingenuo optimismo progresista.

3. Los “mercados”, como sujeto económico, no existen. Pero sí existen unas manos invisibles que los orientan hacia el máximo beneficio de unos pocos.

4. Las agencias de calificación no son instrumentos neutrales de información, sino agentes interesados de presión.

5. La reforma del mercado de trabajo no crea más empleo digno y justo, sino sólo migajas de empleo y opresión del obrero.

6. Los sindicatos debieron utilizar su fuerza cuando, pese a la bonanza económica, crecían las diferencias entre los que ganaban más y los que menos. Por no hacerlo, están en un pataleo inútil: como el enfermo pulmonar que no supo dejar de fumar y ahora se niega a ser operado.

7. El retraso de la jubilación hasta los 67 años es razonable dada la mejora de la salud que mantiene la capacidad laboral y aumenta el número de personas de esa edad.

8. De la crisis actual sólo saldrá un mundo más injusto, mayor concentración de la riqueza y una subida notable de lo que se llama “tasa natural de paro”.

9. El poder político, sin el poder económico, sirve para muy poco y convierte la democracia en un cadáver o un enfermo tísico.

10. Cuando se trata de un vertido de petróleo en las costas de Estados Unidos se ponen en marcha remedios imposibles y desesperados, aunque fracasen. Cuando se trata de una inundación de hambre y miseria en medio mundo, se rehúye intentar esos remedios (tasa Tobin, gravar duramente las rentas más altas, acabar con paraísos fiscales…) alegando simplemente que “son cosas muy difíciles”.

11. La denostada Doctrina Social de la Iglesia no era ningún modelo de progresismo, pero tendría hoy cosas muy serias que decir. Ya en 1891, León XIII afirmó que obligar al obrero a aceptar un contrato injusto, porque no le queda otra salida, es una forma de “violencia”. Y en 1931 Pío XI diagnosticó que nuestra economía “está gravemente enferma”.

12. Un pensador medieval, llamado Gerson según unos y Tomás de Kempis según otros, escribió que “las ocasiones no hacen a los hombres, pero sí demuestran lo que son”.

Mirando a casa: da cierta náusea esa bajeza moral que, cuando viene el lobo, se sube a un árbol y desde allí insulta al pobre que lucha con la fiera: “¡impostura, infamia, incapacidad total!”; que esgrime una concepción talibán del diálogo (“dialogaré sólo si hace usted lo que yo diga”), y considera que todos los medios son lícitos con tal de llegar al poder. También da cierta pena la chapucería de quien, confiado en su buena estrella, cree que puede negar los hechos sólo por sus buenas intenciones progresistas, y acaba haciendo lo contrario de lo que prometía.

II) Ante la chapucería bien intencionada poco apta para gobernar, y la bajeza moral nada deseable en unos gobernantes, cabe cantar, parodiando a los serenos de La verbena de la Paloma:”¡Cómo está la política!”;

-“Pues… ¡y la judicatura!”. La justicia aparece ciega, no por su imparcialidad sino cegada por intereses políticos. Si Kant escribiera hoy una crítica de la razón, le bastaría venir a España y estudiar a nuestros jueces, para desarrollar su “analítica trascendental” (así llamada no por “importante”, sino porque el sujeto “se trasciende”: se proyecta a sí mismo en el objeto, en lugar de dejar que el objeto se haga presente en él). De ello tienen culpa, otra vez, PP y PSOE.

III) ¿Qué nos queda? Soñar con un poco de humor como Luther King. Por ejemplo: “Llegaron las elecciones y nos molieron a palos; que Dios castiga ilusiones en los progres y en los malos”… Es decir: la próxima contienda arroja un gran descenso de los dos partidos mayoritarios, que posibilita un gobierno de coalición de todos los demás (IU, UPD, nacionalismos varios…). Imaginen ustedes: Duran Lleida presidente; Llamazares, ministro de Hacienda; Erkoreka, de Interior; Rosa Díez, de Educación; Ridao, de Trabajo… ¿Y Carod? ¡De Exteriores, naturalmente! Vaya quimera. Duraría poco, pero ¡a lo mejor sacábamos una reforma de la ley electoral! O nos divertíamos un poco. Y entre tanto, los dos grandes partidos ponen un “cerrado por reformas”, y se someten a alguna forma de “ejercicios espirituales”…

Jose Ignacio González Faus, La Vanguardia, 21-06-2010» [versió en PDF]

Zapatero, la crisi i el per què de tot plegat.

¿Realment Zapatero no ha estat capaç, fins la setmana passada, d’adonar-se que la crisi anava de bo i que era una realitat? De debò que tot un president del govern vivia en la inòpia més absoluta? Es creia de debò que més despesa social era la solució?

Doncs jo no ho acabo de tenir tant clar, perquè em nego a creure que un senyor que ha arribat a President pugui ser tan cec… I en aquest article de l’Enric Juliana (La Vanguardia 21-5-2010 [versió en PDF]) he trobat les claus per acabar-ho d’entendre.

Sembla clar que Zapatero sabia el que es feia i, sobretot,  per què ho feia. I ara no se què trobo més greu: si que ho hagi fet endeutant-nos per damunt del que era raonable, (i ara ho paguem amb retallades en la despesa pública) o que hagués estat ignorant del tema fins que l’han trucat des dels quatre cantons del món per fer-li veure… ¿el que ell no veia?

I per l’altra banda, els sindicats, enarborant la destral de guerra de la vaga general, que s’acosten eleccions sindicals i no fos cas que perdessin privilegis i poltrones! Això és defensar el futur del país, la creació de riquesa i crear condicions per a la recuperació de llocs de treball, oi? M’agradarà veure els dades de participació… Jo fa anys que, a les úniques eleccions on no voto, o ho faig en blanc, és a les eleccions sindicals.

Bon Nadal!

Que aquest dies trobeu l’amor i la pau que us permetin descansar, reflexionar i estimar amb les vostres famílies!

Per celebrar-ho, vegeu aquest pessebre virtual, de Ca N’Antaviana

Jesús és nat!(els veterans el deveu recordar!, i la versió explorer encara rutlla)

i una nadala via Youtube (que no puc incloure directament per limitacions tècniques!)

Examens amb accés a Internet

Ho acabo de llegir a l’edició digital d’El País, i suposo que la notícia és recent perquè encara no l’ha afegida ningú al Delicious: Els estudiants danesos podran fer servir internet en els exàmens finals.

La notícia en si només diu algunes coses més: que fa anys que els estudiants escriuen els exàmens al portàtil, que el que no està permès és xatejar ni enviar mails, i què els professors confien en ells. Bravo!

Però, a més a més, citant unes declaracions del ministre d’educació d’allí, argumenten que si internet és una eina imprescindible de la vida real, és lògic que els estudiants se’n puguin servir.

Amb aquestes premises, ningú es deu sorprendre que Dinamarca tingui uns dels millors sistemes educatius del món. Vist des de casa nostra, per comparació, tot plegat, sembla molt llunyà i força demoledor, oi?

 

Claudi