Bon 2016… amb nou bloc

Comença 2016, amb noves esperances i amb la il·lusió que sigui, si més no, un xic millor que el 2015, com deia a la Felicitació de Nadal d’enguany.

Per la meva part, començo l’any reprenent l’edició del meu bloc, www.claudi.cat, que vaig deixar aparcat fa quatre anys, per manca de temps.

En aquetsa nova vesió, em centaré en les fotografies que vaig fent i publicant i, també en idees comentaris de l’actualitat, sobretot política, i, com no, en l’activiat que anirem desplegant des del meu nou partit  Democràtes de Catalaunya a Sant Andreu, del qual sóc el portaveu polític des de finals de desembre.

Anuncis

Bon Nadal, feliç (i esperançat) 2016

Vivim temps convulsos, de crisi, de confrontació, de canvis. Confrontació de les grans potències amb el terrorisme  islamista que ataca cruelment els qui no pensen com ells (tant a Europa com també a l’Àfrica),  crisi d’identitat a Europa, crisi del model econòmic actual,… I més a prop nostre, una forta demanda de canvis en la relació Catalunya-Espanya i una greu pèrdua de confiança en la classe política.

Situacions convulses, on fa de mal pronosticar el final que sabrem donar a cadascuna. Llegir les notícies fa venir una certa basarda: on anem? Com acabarem? ara sí, una crisi de final de segle?

En aquest marc de patiment, hem de saber-hi veure signes d’esperança: al món, un Sant Pare que està renovant formes i continguts; una societat que, malgrat l’amenaça terrorista, continua plantant cara; una crida a no criminalitzar tota una religió per uns fonamentalistes…

I a casa nostra, una societat que continua entreveient amb esperança la millora econòmica, encara que no veu la fi de la crisi econòmica, ni de les desigualtats.  Una societat que manté la convivència com un valor preuat. I que demana una regeneració social i política, un passar de pantalla, ganes de fer saba nova i de construir una societat més justa: tot això ha de ser, per nosaltres, una bona i esperançadora notícia.

Primàries al PSOE?

«La gran pregunta que es fan ara els socialistes [després que Zapatero hagi anunciat que no es presentarà de nou] és: “Ens convé o no embrancar-nos en un procés de primàries de resultat incert?” (…) Unes primàries ben jugades, com bé sap el PSC de Barcelona, equivalen a un a valuosa quota mediàtica i a una important movilització de la militància, que per uns dies se sent dipositària dels destins del partit. (…) LA clau és que la pugna sigui creïble, i per això necessites algú disposat a perdre. Una Montserrat Tura, vaja.»

David Miró, Ara, 4-4-2011

Catosfera 2011

Genís Roca, a la Catosfera 2011
Genís Roca, a la Catosfera 2011

Divendres passat (25 de març) vaig anar, com cada any, a les Jornades de la Catosfera, que podríem definir com una trobada dels internautes catalans més actius. Enguany celebràvem ja la 4a edició! Que lluny queda ja aquella primera Jornada del 2008 sobre la blocosfera catalana, organitzada i pilotada en primera persona pel Marc Vidal!

Tot un goig veure l’auditori de Granollers quasi ple un divendres a la tarda,  amb destacats blocaires com la Trina Milán, en Donaire, el Janquim –em sembla que encara no ens hem presentat, tot i que l’hi he vist cada any– o en Benach entre el públic. I tot un goig sentir unes primeres figures ajudant-nos a reflexionar sobre els xarxes socials.

Aquesta vegada, de blocs no en vam parlar (“els blocs són a internet el que els 600 a l’era de l’automòbil”, ens van deixar anar en Genís Roca… però d’alguna cosa deuen servir encara, afegeixo jo!) però en canvi van regnar Twitter i les xarxes socials, com veureu tot seguit en les notes de cada ponent:

Genís Roca: Què en quedarà d’aquest temps de xarxes?

El context
Els blocs són a Internet el que els 600 ha esta a l’era de l’automòbil,
Del 1995 al 200 vam viure la Internet de els empreses; només algunes organitzacions potents (diaris, empreses, administracions) publicaven a Internet

El següent pas va ser la Internet de les persones. I ara, anem cap a la Internet de les coses, on tot es converteix en un servei (en lloc de Cds, compren el servei de música de Spotify)

Ara, l’enfocament és al resultats: l’empresa que està a les xarxes socials ho fa perquè, si hi és, ven més.

Visions de futur

El futur és síncron (immediat), mòbil i geoposicionat: els empleats de La Caixa sortiran a vende hipoteques al carrer, amb un Ipad connectat a la seva xarxa

Decadència del PC: l’ordinador de sobretaula ha passat a la historia.

Realitat augmentada: sí, serà la nova domòtica, “però tranquils…” (esperem-la asseguts).

Software: està a punt d‘arribar un nou “office”, una eina que integri totes les aplicacions del web 2.0 (com el Microsoft office ho va fer amb la ofimàtica).

Facebook: no doneu per fet que Facebook és la xarxa del futur. Jo no invertiria diners en Facebook.

El negoci és a les bases de dades. El negoci de les xarxes socials és el de captar clients per dur-los cap al web de la companyia, que és on es fan les vendes. Tornen els webs, i han d’estar preparats per rebre els visitants que venen de les xarxes socials.

La participació està sobrevalorada: tos tenim poc temps i, si l’hem de dedicar a participar, que sigui per a quelcom de concret i útil.

Hem arribat a un moment en què tot és públic; però cadascú ha d’administrar allò que és privat.

Habilitats digitals per tothom, per a tota la població! I això no significa només engegar l’ordinador i el navegador: cal saber treure profit de les possibilitats que ens ofereix la xarxa.

Taula rodona: alguns apunts.

Saul Gordillo: Twitter i les xarxes socials ens generen estrés, i massa soroll. Estem a punt de caure en la dictadura del #trendingtopic

Carles Capdevila, sobre els xarxes socials: es declara “practicant” però no “creient”.  (Vegeu com ho explica al seu editorial a l’Ara del 28-3-11 ()

Sembla que això de les xarxes socials fa que en general, la gent “no hi som del tot”, (potser perquè una part de nosaltres està massa pendent dels ‘aparatets’, o potser perquè ens falta un bull?)
I una gran veritat: respecte a la internet, entre els pares, trobem el “papa nates”, totalment entregat i procliu a qualsevol cosa que soni a tecnologia per als seus fills; i el “pare noic”, esverat pels perills que corren els nens si es connecten. I entremig, una gamma de posicions raonables.

Més enllaços:

Web de la Catosfera 2011
El relat oficial, per la trina Milan
La crònica al 3cat24.cat del Janquim
La #Catosfera
al Twitter

Mas, President

Els resultats de les eleccions del 28 de novembre han estat clars: van donar la victòria a CiU, per tercera vegada consecutiva, i a més la possibilitat de governar. I una forta correcció als partits promotors del segon i nefast tripartit, especialment ERC i PSC, que ha entrat en una profunda crisi i que hauran de fer la seva particular travessia del desert.

En conseqüència, dijous passat el Parlament va investir Artur Mas com a President de la Generalitat, i demà, 27 de gener, prendrà possessió del càrrec.

Estic convençut que Mas ho farà bé. Durant aquest 7 anys de travessia del desert, Mas s’ha preparat a fons, ell i el seu entorn: ha revisat de dalt baix CDC i n’ha fet un  un partit renovat, actual i posat al dia, aprofitant tota l’experiència del passat i aprenent dels errors; i ha consolidat els llaços amb Duran Lleida i amb Unió per fer més forta la coalició de CiU, com s’ha pogut constatar a la campanya i al míting el Palau Sant Jordi.

Per tant, Mas parteix de zero, amb una federació motivada i tensionada favorablement, amb un equip renovat i amb uns objectius i un programa per complir. En això fonamento la meva esperança i confiança que tindrem un bon Govern, malgrat el desfavorable context en què ens trobem.

Des d’aquest bloc procuraré seguir l’acció del Govern de Mas, tant per comentar-ne els encerts com les equivocacions. Com a militant, continuaré treballant en els òrgans del meu partit, UDC. I des de la meva petita parcel•la com a funcionari del Departament d’Economia, posaré també el meu gra de sorra per aquest futur que volem, i que jo vull, per al meu país.