Natius digitals o immigrants digitals?

Un article que m’han publicat al Setmanari Catalunya Cristiana del 10 de desembre de 2009 com a membre del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, (CEES).

«Quan internet és ja un dels principals instruments econòmics del nostre temps, i una inesgotable font d’informació i d’accés a serveis, és evident que qualsevol ciutadà/na hauria de tenir un mínim d’habilitats per connectar-se i per desenvolupar-se en la societat de la informació, per  navegar sense naufragar i poder estar en igualtat de condicions d’ aprofitar els avantatges d’aquest mitjà.

OrdinadorEstem doncs davant d’una nova font potencial de discriminació: no tots som iguals davant de la tecnologia pel simple motiu que no n’hem fet els mateixos aprenentatges. I aquest fenomen té nom: l’esquerda digital.

Però, de quins usuaris estem parlant? Al 2001, el pedagog americà Marc Prensky va proposar la diferenciació entre natius digitals i immigrants digitals. Els primers serien aquells que han nascut i crescut després de la revolució digital, mentre que  els immigrants digitals som la resta, el qui vam néixer abans que la tecnologia i que hem hagut d’aprendre a utilitzar-la, sovint amb resultats desiguals. Amb totes les excepcions que convingui , podem  parlar de :

  • Els aliens digitals, o Generació silenciosa, (nascuts entre 1925-1945): generalment no els interessa Internet, ni les descàrregues de música, ni els videojocs ni les xarxes. Alguns usen el correu electrònic.

  • Els immigrants digitals, fills del Baby boom (1946-1964): alguns s’han adaptat i han adoptat la tecnologia, però d’altres encara són reticents.

  • Els adaptats digitals o Generació X (1965-1979): eren adolescents quan es va produir la generalització dels ordinadors i els videojocs. Majoritàriament, s’hi ha adaptat i consumeixen tecnologia amb fruïció.

  • Natius digitals, o Generació Y  o  del Mil.leni (1980-2000): han crescut envoltats de tecnologia. Es mouen tant en el món real com en el digital.

  • Perfils digitals, o Generació V (nascut del 2000 en endavant): Les seves relacions, comunicacions i lleure transcorre prioritàriament per canals digitals.

Hi afegim una dada recent: segons l’Informe 2008 sobre la societat de la informació a Espanya, de la Fundación Telefònica, del total de persones que no usen internet, un 38,6% no ho fa per què no en sap.

Per tant, no ens hem de deixar endur per un pensament únic de progressisme tecnològic que ens faci perdre de vista que aquests d’immigrants digitals (en major o menor grau) existeixen i cal tenir-los en compte per no discriminar-los ni aprofundir l’esmentada esquerda digital

De fet, ja fa temps que la lluita per l’”alfabetització digital” de determinats col·lectius, com ara la gent gran, és l’objecte de diverses entitats i associacions. I, encara que es tracta d’una situació inèdita en la història de la Humanitat (mai havia passat que els pares no fossin capaços d’ensenyar als seus fills la tecnologia per guanyar-se la vida en el futur), aquesta “esquerda digital” ens brinda una  oportunitat a la cooperació intergeneracional: recórrer a fills i/o néts, natius digitals, pot ser una magnífica ocasió de col·laborar i d’aprendre dels més joves, posant en valor les seves aptituds i ensenyant-los el valor del servei als més grans.»

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s