L’Edat de Google

www.Google.com No se m’havia acudit mai pensar en l’edat que podia tenir un determinat servei d’Internet. I menys Google: el tinc tant assumit que, per un moment, m’he preguntat si no havia existit des de sempre.

Però és clar que sí, que fins i tot per als programaris com Google també passen els anys i se celebren aniversaris. Sí, Google acaba de fer 9 anys. Els va fer el 7 de setembre (el mateix dia que l’autor d’aquestes línies, que tanmateix en feia una mica més de 9!). The Economist ha recordat l’aniversari de Google dedicant-li portada, editorial i un extens article en el seu número de l’1 al 7 de setembre.

Sembla que va ser el 7 de setembre de 1998: aquell dia van començar a funcionar els servidors, mòdems i línia ADSL de Google Inc., una empresa que acabaven de fundar Sergey Brin i Larry Page, dos estudiants de la Universitat de Stanford que ja a l’estiu de 1995 havien començat a pensar en un sistema per “posar ordre al web”. A partir d’aquí la resta ja és coneguda, i podeu ampliar-la en aquesta pàgina de Dirson que cita –i comenta– Genís Roca en aquest post.

Però el 1998 els cercador de moda no era, evidentment, Google. Llavors, un servidor, que ja es dedicava al món d’Internet, feia servir altres motors de cerca: Altavista, Metacrawler, Hotbot… (dels quals també es deia que “si no ets a l’Altavista, no existeixes”). Llavors, els webs encara es donaven d’alta “a mà”, i s’inscrivien als directoris: aquesta era una preocupació de tot webmaster “comme il faut”.

Amb la precisió, rapidesa i ampli abast de les seves cerques, Google es va guanyar la reputació i el favor dels internautes, i així va anar escalant posicions fins a la primera posició que avui ocupa.

Què és avui Google?

Per mi, avui, Google és més, molt més que un cercador, ni que sigui el més eficient.

Al meu entendre, hi ha dos puntals que sostenen Google: la infraestructura tècnica i la marca. I, finalment, hi ha un tercer puntal que no només la manté, sinó que n’ha fet una màquina de guanyar diners: la publicitat.

Tècnicament, Google se suporta en un “núvol” de servidors distribuïts per tot el planeta i extremadament eficient i escalable. Segurament, aquesta arquitectura és el secret més ben guardat de Google.

I, damunt d’aquesta infraestructura, hi descansa el poder de la marca: Google ja no és tan sols un cercador, és una plataforma, una plataforma de serveis Internet que ofereix correu electrònic, programes d’ofimàtica, servidor de vídeos (Youtube), mapes, fotos de satèl•lit… I que està a l’aguait per oferir als seus clients qualsevol altre servei relacionat amb Internet: es parla de telefonia mòbil amb serveis de veu per internet, de serveis de localització, d’historial de cerques personalitzat…

I com a denominador comú, tots aquest servei aporten ingressos a la companyia en forma d’anuncis. Google ha sabut fer-ho millor que ningú. És de llarg l’empresa que capta més anunciants a la Xarxa. Un 73% del total del pressupost que es destina al mitjà internet va a Google (enfront del 21% de Yahoo i del 6% de Microsoft).

I, al meu entendre, una altra aportació, menys tangible però molt més rentable a mig i llarg termini, és la consolidació de la marca.

Google s’ha proposat –suposo jo, és clar—consolidar-se com un nom de referència a Internet. I de la mateixa manera que quan sentim a parlar de Microsoft, immediatament l’associem a ordinadors, quan sentim parlar de Google tothom ho relaciona amb internet.

Assolit això, a Google no els hauria de fer por perdre l’hegemonia com a cercador. Algun dia, la perdran. Com que l’algorisme de cerca va ser dissenyat amb fons públics (els de la Universitat on estudiaven Brin i Page), l’hauran de fer públic –si no estic mal fixat – al cap de 10 anys. I/o haurà sortit algun cercador igual o més eficient (per exemple Alexa, el motor de cerca d’Amazon).

Però aquestes no deuen ser les amenaces que fan perdre la son al resposnables de Google. Assolida una imatge de marca, el cercador és una peça més, molt fonamental, però que, eventualemnt, podrà ser substituïda per un cercador més eficient.

En tot cas, cap dels dos puntals que esmentava –la infraestructura i la marca— no són fàcilment reproduïbles, i menys a curt termini.

Si bé, a dia d’avui, Google té clarament el vent a favor i no troba grans núvols a l’horitzó, sí que te reptes. The Economist senyala el de la privacitat: Google està acumulant molta informació individual, i pensa a oferir nous serveis basats en això. Així, hom podrà consultar els seus propis historials de cerques, en oferir serveis de localització i d’historial personalitzat als seus usuaris… Fins i tot s’ha parlat d’allotjar la història clínica, a fi que estigui disponible en qualsevol moment. Però qualsevol excés, qualsevol relliscada en el terreny de la privacitat pot comportar una pèrdua de credibilitat de Google.

Mentrestant, Google continua essent una eina útil i indispensable en el món globalitzat i, per molt que els seus fundadors i directius diguin que els diners no els interessen, per molt bons serveis que estiguin prestant, això no els garanteix que puguin traspassar tots els límits.

Dit això, per mi és un servei utilíssim i un actor fonamental. Per tant, per molts anys!

Claudi

Anuncis

One thought on “L’Edat de Google”

  1. Cercadors d’internet i privacitat

    Molt Interessant article a Derecho.com de Benjamin Nicolau, del bufet Ebame (www.ebame.com):

    Derecho.com

    Cercadors d’internet i privacitat

    “Dades, privadesa i cercadors: Els cercadors també són responsables”

    L’Agència Espanyola de Protecció de dades (Agpd) ha realitzat un informe i emès una comunicació publica en el qual estableix una coherent posició en relació al tema. (…) Entre les conclusions de l’informe destacar la numero 7 que literalment diu “és necessari limitar l’ús i la conservació de dades personals i la numero 8 que diu literalment “ els serveis de recerca estan obligats a respectar els drets de cancel·lació i oposició de persones, les dades de les quals s’indexen des d’altres paginas Web en la seva funció de cercador.

    Això vol dir que qualsevol persona física o jurídica, pot oposar-se, en determinades circumstàncies, que les seves dades siguin indexats i surtin en determinades recerques.

    Podeu llegir l’informe de l’AEPD aquí www-agpd.com

    l´article complet en castetla aqui http://www.derecho.com/articulos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s