Nou bloc i canvi d’adreça

A partir d’avui, 23 d’abril de 2011,  canvia l’adreça d’aquets bloc.

A partir d ‘ara, el podeu trobar a www.claudi.cat, amb els mateixos continguts que fins ara.

L’adreça actual http://claudicervello.wordpress.com ja no s’actualitzarà d’ara en endavant.

Sant Pere de Casserres

Sant Pere de Casserres, un album sur Flickr.

Priorat benedictí. Tingué una escassa vida monàstica els s. XII i XIII. L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles. Les seves notícies es perden al s. XV.

Primàries al PSOE?

«La gran pregunta que es fan ara els socialistes [després que Zapatero hagi anunciat que no es presentarà de nou] és: “Ens convé o no embrancar-nos en un procés de primàries de resultat incert?” (…) Unes primàries ben jugades, com bé sap el PSC de Barcelona, equivalen a un a valuosa quota mediàtica i a una important movilització de la militància, que per uns dies se sent dipositària dels destins del partit. (…) LA clau és que la pugna sigui creïble, i per això necessites algú disposat a perdre. Una Montserrat Tura, vaja.»

David Miró, Ara, 4-4-2011

Catosfera 2011

Genís Roca, a la Catosfera 2011

Divendres passat (25 de març) vaig anar, com cada any, a les Jornades de la Catosfera, que podríem definir com una trobada dels internautes catalans més actius. Enguany celebràvem ja la 4a edició! Que lluny queda ja aquella primera Jornada del 2008 sobre la blocosfera catalana, organitzada i pilotada en primera persona pel Marc Vidal!

Tot un goig veure l’auditori de Granollers quasi ple un divendres a la tarda,  amb destacats blocaires com la Trina Milán, en Donaire, el Janquim –em sembla que encara no ens hem presentat, tot i que l’hi he vist cada any– o en Benach entre el públic. I tot un goig sentir unes primeres figures ajudant-nos a reflexionar sobre els xarxes socials.

Aquesta vegada, de blocs no en vam parlar (“els blocs són a internet el que els 600 a l’era de l’automòbil”, ens van deixar anar en Genís Roca… però d’alguna cosa deuen servir encara, afegeixo jo!) però en canvi van regnar Twitter i les xarxes socials, com veureu tot seguit en les notes de cada ponent:

Genís Roca: Què en quedarà d’aquest temps de xarxes?

El context
Els blocs són a Internet el que els 600 ha esta a l’era de l’automòbil,
Del 1995 al 200 vam viure la Internet de els empreses; només algunes organitzacions potents (diaris, empreses, administracions) publicaven a Internet

El següent pas va ser la Internet de les persones. I ara, anem cap a la Internet de les coses, on tot es converteix en un servei (en lloc de Cds, compren el servei de música de Spotify)

Ara, l’enfocament és al resultats: l’empresa que està a les xarxes socials ho fa perquè, si hi és, ven més.

Visions de futur

El futur és síncron (immediat), mòbil i geoposicionat: els empleats de La Caixa sortiran a vende hipoteques al carrer, amb un Ipad connectat a la seva xarxa

Decadència del PC: l’ordinador de sobretaula ha passat a la historia.

Realitat augmentada: sí, serà la nova domòtica, “però tranquils…” (esperem-la asseguts).

Software: està a punt d‘arribar un nou “office”, una eina que integri totes les aplicacions del web 2.0 (com el Microsoft office ho va fer amb la ofimàtica).

Facebook: no doneu per fet que Facebook és la xarxa del futur. Jo no invertiria diners en Facebook.

El negoci és a les bases de dades. El negoci de les xarxes socials és el de captar clients per dur-los cap al web de la companyia, que és on es fan les vendes. Tornen els webs, i han d’estar preparats per rebre els visitants que venen de les xarxes socials.

La participació està sobrevalorada: tos tenim poc temps i, si l’hem de dedicar a participar, que sigui per a quelcom de concret i útil.

Hem arribat a un moment en què tot és públic; però cadascú ha d’administrar allò que és privat.

Habilitats digitals per tothom, per a tota la població! I això no significa només engegar l’ordinador i el navegador: cal saber treure profit de les possibilitats que ens ofereix la xarxa.

Taula rodona: alguns apunts.

Saul Gordillo: Twitter i les xarxes socials ens generen estrés, i massa soroll. Estem a punt de caure en la dictadura del #trendingtopic

Carles Capdevila, sobre els xarxes socials: es declara “practicant” però no “creient”.  (Vegeu com ho explica al seu editorial a l’Ara del 28-3-11 ()

Sembla que això de les xarxes socials fa que en general, la gent “no hi som del tot”, (potser perquè una part de nosaltres està massa pendent dels ‘aparatets’, o potser perquè ens falta un bull?)
I una gran veritat: respecte a la internet, entre els pares, trobem el “papa nates”, totalment entregat i procliu a qualsevol cosa que soni a tecnologia per als seus fills; i el “pare noic”, esverat pels perills que corren els nens si es connecten. I entremig, una gamma de posicions raonables.

Més enllaços:

Web de la Catosfera 2011
El relat oficial, per la trina Milan
La crònica al 3cat24.cat del Janquim
La #Catosfera al Twitter

Els Alps de Savoia

Els Alps de Savoia, un album al Flickr.

Una tria de fotos dels Alps, a la zona de Savoia. Les fotos són fetes des de punts diversos de lespistes d’esquí de Merible i Valthorens.

Un pasiatge impressionant i la sort de poder-lo fotografiar en uns dies de bona llum.

Mas, President

Els resultats de les eleccions del 28 de novembre han estat clars: van donar la victòria a CiU, per tercera vegada consecutiva, i a més la possibilitat de governar. I una forta correcció als partits promotors del segon i nefast tripartit, especialment ERC i PSC, que ha entrat en una profunda crisi i que hauran de fer la seva particular travessia del desert.

En conseqüència, dijous passat el Parlament va investir Artur Mas com a President de la Generalitat, i demà, 27 de gener, prendrà possessió del càrrec.

Estic convençut que Mas ho farà bé. Durant aquest 7 anys de travessia del desert, Mas s’ha preparat a fons, ell i el seu entorn: ha revisat de dalt baix CDC i n’ha fet un  un partit renovat, actual i posat al dia, aprofitant tota l’experiència del passat i aprenent dels errors; i ha consolidat els llaços amb Duran Lleida i amb Unió per fer més forta la coalició de CiU, com s’ha pogut constatar a la campanya i al míting el Palau Sant Jordi.

Per tant, Mas parteix de zero, amb una federació motivada i tensionada favorablement, amb un equip renovat i amb uns objectius i un programa per complir. En això fonamento la meva esperança i confiança que tindrem un bon Govern, malgrat el desfavorable context en què ens trobem.

Des d’aquest bloc procuraré seguir l’acció del Govern de Mas, tant per comentar-ne els encerts com les equivocacions. Com a militant, continuaré treballant en els òrgans del meu partit, UDC. I des de la meva petita parcel•la com a funcionari del Departament d’Economia, posaré també el meu gra de sorra per aquest futur que volem, i que jo vull, per al meu país.

• Programa electoral de CiU
• Article: «La perseverança d’Artur Mas: a la tercera va la vençuda»

Bon Nadal i Bon any 2011

Tardor a Irati

La darrera col.lecció de fotos que he publicat al meu perfil de Flickr és «Tardor a Irati», un seguit de fotos de finals d’octubre que vaig fer per la Vall de l’Irati, els plans de l’Abodi i la falda de l’Orri, a Navarra.

Remodelació sorpresa del Govern espanyol

Zapatero ens ha sorprès de nou, com és la seva especialitat: quan s’esperava només un canvi del  titular del Ministeri de Treball (per la sortida/expulsió de Corbacho), ZP ha fet una àmplia remodelació del Govern espanyol.

Al respecte, se m’acuden les següents reflexions

1. Reforça clarament en Rubalcaba, la peça més solvent, de llarg, del seu govern. Un cap ben moblat, que respecto molt.  El manté com a ministre de l’Interior i alhora, el fa Vicepresident i portaveu: mai ningú haia acumulat tan poder al govern espanyol. De fet, Rubalcaba ja va ser Portaveu de Felipe González el 1993, en l’últim (i agònic) Govern de Felipe. Deu ser un especialista en salvar la cara de governs en dificultat. En tot cas crec que és una persona sòlida i íntegra, i que, als catalans, ens coneix i ens aprecia, qualitats pocs esteses en el PSOE.
2. The Economist deia fa unes setmanes, referint-se a les expectatives electorals de Zapatero i de Rajoy, que augmentarien les possibilitats de ser el proper President per a qui aconseguís substituir-se a si mateix: va ZP en aquesta línia?
3. Nomena Ministre de Treball en Valeriano Muñoz, un home de la UGT que s va manifestar contra la reforma laboral. ¿Aquest és el qui ha de desenvolupar reglamentàriament i aplicar la reforma laboral? Aplicar-la o fer marxa enrere? Veurem fins on arriba la coherència personal i al integritat intel•lectual dels sindicalistes!
4. Li fa l’ullet al sector més esquerranista del PSOE –que estan eufòrics– nomenant, per exemple,  una ministra de Medi Ambient i agricultura provinent d’IU.
5. Suprimeix ministeris-anècdota, com Igualtat, amb els seus peculiars i caríssims  informes sobre temes tan preocupants com, per exemple,  l’orgasme femení, per dir-ne un. També suprimeix Habitatge, un misteri buit de competències, que no ha fet res de res. En tot cas, cal reconèixer-li a ZP la rectificació de les seves pròpies decisions. Tot i això, les exministres, continuen com a Secretàries d’Estat: presa de pel doncs, i actuació hipòcritament cosmètica!
6. Canvien les cares que representaran el Govern: Rubalcaba nou portaveu i Marcelino Iglesias, Secretari d’Organització del PSOE.
7. El PSC perd pes en aquest Govern, però, ¿a que esl seus 25 diputats seguiran votant com un sol home totes i cadascuna de les propostes del PSOE, encara que vagin contra Catalunya? el darre exemple són els pressupostos generals del 2011, on la inversió a Catalunya només es del 15,2%, incomplint així la Disposició addicional 3a de l’Estatut? en canvi, a Andalusia o Aragó síq ue compelixen els precentatges d’inversió! I si a sobre, a Catalunya, només n’executen un 75%, el total d’inversió ueda en un exigu 12%, en llco del 18,5% que fixa l’Estatut, una llei espanyola, mal que ens pesi, però que ni ells mateixos compleixen!!!

 

 

 

Remodelació sorpresa del Govern espanyol

 

Zapatero ens ha sorprès de nou, com és la seva especialitat: quan s’esperava un canvi i del  titular del Ministeri de Treball (per la sortida/expulsió de Corbacho), ZP ha fet una àmplia remodelació del Govern espanyol.

 

A més de la sorpresa, se m’acuden les següents reflexions

 

1. Reforça clarament en Rubalcaba, la peça més solvent, de llarg, del seu govern. Un cap ben moblat, que respecto molt.  El manté coma ministre de l’Interior i alhora, el fa Vicepresident i portaveu. De fet, Rubalcaba ja va ser Portaveu de Felipe González el 1993, en l’últim (i agònic) Govern de Felipe. Deu ser un especialista en salvar la cara de governs en dificultat. En tot cas crec que és una persona sòlida i íntegra, i que, als catalans, ens coneix i ens aprecia, qualitats pocs esteses en el PSOE.

 

1. The Economist deia fa unes setmanes, referint-se a les expectatives electorals de Zapatero i de Rajoy, que augmentarien les possibilitats de ser el proper President per a qui aconseguís substituir-se a si mateix: va ZP en aquesta línia?

 

 

1. Nomena Ministre de Treball en Valeriano Gómez, un home de la UGT que s va manifestar contra la reforma laboral. ¿Aquest  és qui ha de desenvolupar reglamentàriament i aplicar la reforma laboral? Aplicar-la o fer marxa enrere? Veurem fins on arriba la coherència personal i al integritat intel·lectual dels sindicalistes!

 

1. Li ha fet l’ullet al sector més esquerranista del PSOE –que estan eufòrics– nomenant, per exemple,  una ministra de Medi Ambient i agricultura provinent d’IU.

 

1. Suprimeix ministeris-anècdota, com Igualtat, amb els seus peculiars i caríssims  informes sobre, per exemple,  l’orgasme femení, per dir-ne un. També suprimeix Habitatge, un misteri buit de competències, que no ha fet res de res. En tot cas, cal reconèixer-li a ZP la rectificació de les seves pròpies decisions. Tot i això, les exministres, continuen com a Secretàries d’Estat: presa de pel doncs, i actuació hipòcritament cosmètica!

 

1. Canvien les cares que representaran el Govern: Rubalcaba nou portaveu i Marcelino Iglesias, Secretari d’Organització del PSOE.

 

 

Pujada al Pla de la Calma

Dissabte vaig pujar en bici fins al Pla de la Calma, al Montseny. Una excursió de 32 km, força dura, ja que els primers 10km són tots de pujada per salvar un desnivell de 900 metres, però que compensa per les vistes iper la tronada, practicament toa de baixada!

Trobareu tot el detall de la ruta i algunes fotos més en aquesta adreça de Wikiloc, el web de les rutes en bicicleta, a peu, en canoa…